On som? Per a tots els interesats... aquí estem!

On som i com és l'hortet.

Participant en la conservació de varietats locals

Enguany el grup de l'hort hem decidit apostar pel conreu de varietats locals. Des d'una perspectiva local la nostra contribució a la biodiversitat ha de passar per la recuperació i promoció del conreu de varietats pròpies del Vallès. El col·lectiu "La panotxa" de Palau de Plegamans ens ha proporcionat llavors recuperades de dos tipus de tomàquets: Rosa Ple de Palau i Pera Gros de Caldes. Aquestes dues varietats les hem afegit a les dues de llavors de Les Refardes: tomàquet de penjar Mala Cara i Pometa.

Ens fa especial il·lusió poder disposar de llavors de les dues varietats del Vallès. I volem aprofitar l'ocasió per donar les gràcies a la Míriam i el Jonatan de "La Panotxa" per la feina que fan i per oferir-nos part de les seves llavors gratuïtament.

Us deixem un enllaç perquè podeu consultar el projecte que porten endavant. La pàgina de facebook està plena de notícies interesants.

Web de La Panotxa      i també a:    Facebook de la Panotxa

Les nostres tomaqueres estan en creixement:

Rosa Ple de Palau

Pera gros de Caldes

De moment hem observat que les dues varietats es comporten de forma molt diferent. La Rosa Ple fa una planta més exuberant de fulles llargues i horitzontals. La Pera Gros plantes de port més alta i amb tendència a assecar-se les fulles inferiors. Haurem d'aprendre a treballar-les de forma diferenciada ( sembla que la Rosa Ple és més sensible a la manca de calci i alguns tomàquets s'ennegreixen per la part inferior... )

Ja tenim ganes de tastar-los... i de començar a fer banc de llavors per poder distribuir-les.

EL CARABASSÓ QUE NO ES MENJA :)

Us preguntareu perquè tenim una varietat de carabassó que no es menja al nostre hort ???:)  la resposta és molt senzilla la  LUFFA  és una varietat de carabassó que destaca per l'esponjositat del seu fruit.  D'aquesta varietat s'obtenen esponges vegetals!!!:)

És una varietat  que li costa molt de germinar...,  l'any passat vam  sembrar varies llavors al maig que no van prosperar  i vam tornar a sembrar al juny...  finalment van créixer dues plantes precioses que podeu observar a la foto. També es caracteritza perquè s'enfila mooolt, necessita una bona estructura de canyes. Els fruits fan molt de goig.

El fruit s'ha de deixar assecar a la planta i  un cop collit ....bé,  hem provat dos procediments:

  - Un és deixar que s'assequi completament embolicat en paper.  En aquest cas se'ns van fer malbé alguns fruits que es van podrir, doncs treien molta humitat i s'havia de canviar sovint el paper. Pensem que vam collir els fruits una mica tard, cap a l'octubre i  després d'alguna pluja... i potser van agafar humitat?!

  -  L'altra procediment és deixar el fruit en aigua un parell de dies i després es penja perquè s'assequi. Tampoc no va funcionar molt bé, creiem que perquè el lloc on es van deixar per assecar no era prou assolellat.

Bé però al final  vam aconseguir alguna esponja...!! aquí les podeu veure després d' intentar blanquejar-les amb suc de llimona!! ( Per cert, són de llavors de les "Refardes")

Van molt bé, rasquen una mica però fan un bon massatge !!

Així doncs,  aquesta temporada ho hem tornat a provar.  De les llavors que vam treure n'hem fet planter i hem aconseguit que en creixéssim tres. Però al cap de poc de ser trasplantades a l'hort van desaparèixer.  Preveient la situació ja vam sembrar directament a terra quatre llavors que quedaven de les Refardes  i ens n'han crescut tres!

Una l'hem eliminat perquè ens ha agafat alguna malaltia , però n'hi ha una  de molt alta que dóna voltes per les canyes i una altra de més petita però que va creixent. i ja s'enfila força...  Ja posarem fotos  i explicarem com ha anat.!!! 

A reveure

La lluna... i d'altres proves

Aquests anys hem anat fent algunes proves per millorar el maneig de l’hort. Tot i que les proves no són tan acurades com voldríem (pels diversos aspectes que poden incidir i que no controlem) si que ens poden orientar sobre la influència de les diverses formes de treballar a l’hort. Així, com fa dos anys  vam  comprovar que el compost feia créixer les plantes més ràpida i vigorosament que els fems madurs, enguany hem volgut fer dues proves:

1. la influència de la lluna sobre la data de la plantació de les faveres
2. l’efectivitat de plantar faves i pèsols sobre terra humida o sobre terra seca

Hem plantat dos bancals de faves amb dues setmanes de diferència i en el segon  bancal les vam plantar coincidint amb lluna plena que segons havíem llegit era preferible. Els resultats, de moment, no presenten diferències. Les faveres plantades  estan creixent igual (unes van dues setmanes més avançades com és natural perquè les vam plantar dues setmanes abans.) Algun hortolà experimentat ens ha dit que les faves “ no tenen lluna”, però no era això el que havíem llegit.

En primer pla, les faves plantades "sense lluna", al darrera les plantades "amb" lluna ( o sigui en lluna plena)

També dins la darrera plantació s’ha realitzat amb dues tècniques diferents. Respecte de fer un solc, regar-lo, plantar la llavor, tancar-lo i llavors regar a sobre hem de dir que ens ha produït el mateix efecte que el de fer el solc, plantar, tapar i només regar al final. (Hem fet mig bancal de cada i els resultats són els mateixos.)

Faves plantades sobre solc prèviament regat

Faves plantades i regades un cop cobertes

De moment les conclusions no són definitives ja que encara pot ser que les plantes donin diferent quantitat de fruit. Ja ho veurem...

Darrerament hem volgut provar de cobrir amb garrafes de plàstic dos enciams petits que havíem plantat juntament amb d’altres que no hem cobert. Tot i no fer un fred excessiu ens sembla que els enciams protegits han crescut una mica més que els altres. Ho haurem de provar algun cop més.

Resum Primavera 2015

Després de molt temps de no publicar notícies de l’hort ens hi tornem a posar amb la voluntat de donar-li més continuïtat. Ho fem amb un post que teníem pendent de la primavera passada.

Aquest any vam tenir molt en compte fer unes estructures sòlides de canya per a les mongeteres ja que l’any passat, degut al vent i unes canyes velles , van patir una mica.  Vam collir les canyes al mes de gener i les vam deixar assecar. Vam fer estructures de quatre canyes lligades a dalt.

Vam fer una partició dels bancals per fer-los més estrets i poder treballar-hi millor ( ara fan menys d’1 metre d’amplada.) En algun cas les plantes van ocupar algun espai dels passadissos entre bancals però no va suposar cap problema important.

Aquesta primavera passada vam tenir dos problemes importants que ens van afectar de cara a la collita:

1. No vam disposar dels fems de cavall que havíem tingut altres anys i vam fer servir d’una altra hípica ( pitjor aspecte i massa madur). Això ens va portar a un abonat amb poca “força”  i que no va acabar d’activar el compostador com d’altres anys.
2. El segon gran problema va estar en la manca d’aigua de rec. La sequera, i sembla que l’ús massa intensiu d’altres regants, van deixar la bassa de rec exhausta diverses vegades amb l’estrès hídric per a les plantes que això representa. Finalment vam regar tres dies a la setmana ( quan no hi havia tall ) i algunes plantes ho van patir.

En la línia de millorar aquest darrer problema , de protegir el terra del sol i per estalviar-nos feina de desherbar vam fer una capa de cobertura amb palla. Els resultats van ser bons. Ens va semblar que la terra conservava millor la humitat i que ens estalviava una mica de feina de treure herbes adventícies.

Vam fer una plantació variada i extensa fent ús de molta llavor pròpia. Carbasses, carbassons, síndries, melons, tomàquets, cogombres... van créixer de plantes conreades en anys anteriors (en el cas del carbassó la llavor pròpia va resultar no viable).

Tot i així, els problemes d’abonament i rec van provocar que no poguéssim obtenir els resultats productius d’altres anys. De entre tot, però, cal destacar les carbasseres que van ser tot un èxit  i les síndries que també van funcionar força bé.

Què tenim pendent per la primavera que ve?

Repassar el rec, tornar amb el “multxing”, collir més canyes, i fer un abonat a consciència a base de fems de cavall i el nostre propi compost.

Mildiu i oïdi. Fongs a les nostres plantes

Aquest any el clima ens ha portar dies de calor i pluja i amb ells... Els fongs!

• El primer que va fer acte de presència va ser l'oïdi ( cendrosa). És un fong que crea com una capa de pols blanquinosa per sobre de les fulles de forma que la planta deixa de realitzar correctament la fotosintesi i enmalalteix.Ens va aparèixer la darrera setmana dels pèsols així que els vam arrencar i ja està. Vam aprendre que els pèsols són molt proclius a l'oïdi i que val la pena plantar-los abans del Nadal ( així quan arribi la calor ja estaran collits). 

Aquest fong ens ha tornat a aparèixer aquesta darrera setmana a les carbassoneres ( també molt sensible als fongs). Li hem fet una ruixada amb 3 litres d'aigua i dos iogurts naturals ( diuen que canvia el PH de la superfície de la planta i els mata... ja veurem ) . Si aquest sistema no funciona haurem d'anar al mètode tradicional ( també acceptat pel conreu ecològic) del sofre. Ja en parlarem.

• El segon en fer acte de presència va ser el temut míldiu. És un fong que s'introdueix a la tija de la planta per ferides de poda, cops... Habitualment es combat amb  Coure  ( en múltiples presentacions de la qual és la més usada el caldo Bordelès ). Els ions de coure aturen la propagació del fong. El coure és acceptat en agricultura ecològica amb unes quantitats determinades. El tema és que els metalls pesants (com el Cu) s'acumulen al terra i poden donar lloc, amb els anys a acumulacions indesitjables. Nosaltres vam provar amb una decocció d'all ( i més tard amb una dissolució de bicarbonat, sabó potàssic i oli ) en un bancal i en un altre amb el caldo bordelès. A tots dos bancals vam realitzar, prèviament, una bona poda de les branques afectades. No podem dir quin és el millor sistema. El cert és que tenim tomàquets als dos bancals. Des dels tractaments no ha plogut i han augmentat força les temperatures ( potser les mateixes plantes l'han pogut combatre per l'aturada vegetativa del fong ). 

Si ens tornem  trobar amb el problema tornarem a fer la prova però el cert és que la poda va anar molt bé i les tomaqueres s'han reposat força bé. ( per la ferida de la poda posàvem canyella i les tisores les netejàvem amb un drap amb alcohol de cremar entre poda i poda).

Continuarem informant

Fent les nostre llavors

Fa dues temporades, de la llavor d'una carbassa que havíem comprat ( i menjat ) vam treure una llavor i la vam plantar, d'aquesta en va sortir una carbassera molt maca i resistent amb una única carbassa ( que també vam menjar després de treure-li les llavors). Aquest any vam fer planter a casa i en van sortir 4 carbasseres que vam trasplantar a l'hort i que han crescut com unes campiones i ja tenen més de 10 carbasses que collirem al final de l'estiu.

Aquestes experiències ens han animat a treure les nostres pròpies llavors. Aquest any el grup ha fet un treball de selecció de plantes, extracció, processament i emmagatzematge de les nostres llavors. Volem fer planter i que les plantes que creixin al nostre hort tinguin el seu "pedigree". Volem saber d'on venen i aprendre a triar les millors, les més resistents, les més productives, les millor adaptades. Aquesta és una tasca que han fet milions de pagesos durant molts segles i que en el darrer ha quedat una mica de banda. Les grans comercialitzadores de llavors, la tecnificació en forma de llavors trangèniques o símplement híbrides ha fet perdre una gran part de la diversitat de les espècies hortícoles.


Quina tasca més apassionant... Ara tot just comencem. Potser l'any que ve anirem als mercat a trobar les varietats locals que més ens agradin, potser ens sortirà una varietat hibridada interesant, potser...

El treball a l'hort és quasibé sempre agradable i creatiu. Només cal plantejar-se nous reptes.

Us annexem una llista amb les llavors "arxivades"... de moment:

• Carbassa
• Carbassó comú
• Carbassó rodó
• Enciam
• Tomàquets: cor de bou, rebelió, xerry...
• Cogombre
• Ruca
• Rave
• Pèsol
• Fava
• ... i les que vindran

Aquí teniu algunes fotos de l'extracció de les llavors.

Els qui vingueu a la jornada de portes obertes del 5 d'octubre sereu obsequiats amb algunes d'aquestes llavors.

Fins el  5 !

Jornada de portes obertes

El proppassat dia 7 de juny vam celebrar la primera jornada de portes obertes de l'hort de l'ADENC.
Aquesta jornada, que es tornarà a repetir el 18 d'octubre, es realitza amb la intenció de mostrar l'hort i explicar les activitats que s'hi fan.

En aquesta passada edició es van identificar amb rètols els bancals segons les famílies de plantes que s'hi conreuen, també van ser identificades totes les plantes aromàtiques i, com a element central,  es van plantar prop de 200 cebes.

Per a la propera jornada s'està planificant, a més, que tots els visitants es puguin endur llavors d'algunes de les plantes que aquest any hem tingut a l'hort.

És un bon dia per tafanejar una mica, per fer venir als nens, per entrar a unes instal·lacions de l'ajuntament que hauríen de servir com a referent pel desenvolupament d'iniciatives similars arreu del municipi.

Apunteu a l'agenda...

El 5 d'octubre  als horts  de Can Roqueta. De 10h. a 13.30h.

Us esperem

Compost o fems?

Fa uns dies vam plantar cogombres i carbassons. Ho vam fer des de les dues bandes del bancal. A una banda plantava una persona i a l'altra una altra. Les primeres tres plantes les vam plantar en línia de banda a banda del bancal fent un clot per a cadascuna i posant-hi compost i terra ( poca), les següents tres vam fer el mateix però posant-hi fems madurs de cavall.

Els resultats són espectacularment diferents.NO depèn de qui planta o de com ho fa .En aquesta foto es pot apreciar  a la dreta les cogombreres abonades amb compost i a l'esquerra ( les més claretes ) amb fems. Tot són cogombres del mateix planter i en canvi el color i el grau de desenvolupament és molt diferent. Passades unes setmanes la diferència és tan abismal  que ens hem hagut de plantejar quina cosa vam fer malament amb els fems.

El mateix va passar amb les 4 carbassoneres. 

Ara les adobades amb compost són tres o quatre vedades més grans que les adobades amb fems.

A part de la qualitat molt superior, en quant a diversitat de nutrients, del compost,  hem d'acceptar que la quantitat de fems va ser excessiva i no es va fer una barreja correcta ( possiblement la quantitat de fems no haurien de superar el 50% de la barreja amb que es colguen les arrels).

Els resultats són tan clars que ens hem posat seriosament amb el compost. L'haurem de cuidar bé,  tapar, regar, fer les barreges correctes N-C, posar-hi ingredients que aportin elements interessants ( pells de plàtan pel potasi, closques d'ou per la calç...)

Companys. Molestos però companys

Igual que la temporada passada vam fer una entrada sobre el maneig que fem de les adventícies, aquest any us expliquem com estem intentant fer fora dos molestos companys del nostre hort. Que ningú es molesti, que no són hortelans els que molesten són un o uns talps que es dediquen a fer de miners per sota les nostres plantes i pugons que s'han decidit a que les nostres faves no tinguin el creixement i l'aspecte que nosaltres voldríem.

Pel talp avui hem fet servir el sistema de les ampolles enterrades. Com la de la figura. Hem enterrat 5 ampolles a la vora dels forats que han fet els talps. Diuen que no els agrada com resonen i marxen. Ja us direm què passa.

Respecte dels pugons hem preparat un parell de litres d'aigua amb "sabó". Volíem sabó potàssic però ens van convèncer de fer una prova amb sabó líquid fet a partir de " clofolles de nous del sabó". Ens han dit que clofolles d'una planta de l'Índia es poden fer servir com a sabó i que van bé ( i no són cares). No ho hem provat perquè avui plovia. Ho provarem demà passat i també direm com ha anat.

A reveure

A tota màquina!

Mireu quina foto més extraordinària!...  ho dic pel fantàstic bancal de cebes, porros i enciams.
En aquest mes de març hem començat a plantar, i plantar, i plantar. Molta llavor i alguna coseta de planter.

Ja tenim a la terra:
Patates, Pastanagues, Julivert, Rúcula, Canonges, Raves, Espinacs i Bledes
Tot sortint o a punt de sortir.

Van creixent:
 Faves i Pèsols

També vam plantar de planter
Cebes, Porros i Enciams

I vam traslladar, encara que eren molt petites i estan en precari
Maduixeres

En quant a aromàtiques tenim a l'hort:
Tarongina ( tanta com volgueu ), menta, sàlvia, orenga, farigola, romaní, llorer i fonoll

...I aviat plantarem
algunes carabasses que hem fet de llavors d' una carabassa de l'hort de l'any passat

I també començarem amb les estimades solanàcees ( tomàquets, pebrots i albergínies ) i  les cucurbitàcees ( carabassons, cogombres, melons... ).

Fins aviat

Nova temporada, nou equip i noves idees

Ja hem començat a treballar. Com que hem refet una mica el grup de'hortalans hem volgut deixar per escrit el nostre funcionament.

Però no només ens hem organitzat, ens hem passat un gener i un febrer d'exercici físic intens. Aquests dies hem remogut tots els bancals ( a, la antiga, amb aixada, fanga, pala i rasclet ).

Això és fa uns dies. Ara ja tenim tots els bancals remenats, adobats i plantats el 5è bancal amb faves i pèsols ( que ja han tret el cap ) i el tercer amb cebes, porros i enciams.

I ja que estem posats recordar que , tal i com diu la planificació de rotacions, aquest any la rotació que toca és:

BANCAL1:   SOLANÀCIES (1r any)  >> continuen SOLANÀCIES ( 2n any ) ( amb descans i adobament hivernal )
BANCAL2:  SOLANÀCIES (2)  >>  UMBELÍFERES I LIL·IÀCIES
BANCAL3:  CUCURBITÀCEES, QUENOPODIÀCIES I COMPOSTES >> LLEGUMINOSES I CRUCÍFERES
BANCAL4:  UMBELÍFERES I LIL·IÀCIES >> CUCURBITÀCEES, QUENOPODIÀCIES I COMPOSTES
BANCAL5:  LLEGUMINOSES I CRUCÍFERES (encara hi som) >>  SOLANÀCIES (1r any)

 Aviat començarem a penjar fotos del que anem plantant

Concessió per 5 anys més!!!

A l'octubre de l'any passat vam presentar el projecte de l'hort per al quinqueni 2014-2019. Aquest gener ens han confirmat la concessió de l'espai de l'hort per 5 anys més.

Així que a ens hi tornem a posar. Amb noves il·lusions i  forces renovades

Aqui teniu el projecte presentat a l'Ajuntament:

PROJECTE

I ara...  a treballar!!!

Final de temporada... i de concessió

Aquests dies estem acabant de recollir els "fruits" de la temporada. Encara collim tomàquets, falta per recollir una carabassa i les mongeteres del ganxet començaran a produir molt aviat.


 La resta de l'hort està sense treballar. Així haurà de restar un temps fins que l'ajuntament resolgui ( o no! ) la concessió de l'hort.
Així és, l'ajuntament ens va fer una concessió per 5 anys que finalitza a l'octubre. Caldrà tornar a fer una sol·licitud. Això portarà un temps en el que no podrem treballar ( també suposem que haurem de desmuntar el reg, el compostador...). Vaja, un període que esperem que sigui el més breu posible però que impedirà plantar aquesta tardor

Aviat podrem fer un resum del que ha estat aquesta temporada de primavera-estiu tan particular.

Fins aviat

Taller d' "interpretació de sòls" a la Fira del tomàquet de Santa Eulàlia de Ronçana

Aquest  dissabte 31 d'agost hem assisit a un taller pràctic per conèixer el tipus de terra dels horts. El taller va ser impartit per una tècnica de "llavors orientals" a l'hort de l'Espelt.

1. Primer vam fer una calicata ( un forat de 40x60x45) 
2. Per la observació del color vam poder saber si és un sòl airejat, si hi ha aigua, matèria orgànica...
3. Tocant l'horitzó de la calicata podem descobrir la capacitat de retenció d'aigua
4. Amb un estudi de la textura podem determinar la proporció d'argiles, llims i arenes. Aquest estudi es pot realitzar directament o fent una prova de modelatge de tres figures ( un cilindre, un croisant i un donut que corresponen a un 10%, un 15% i un 20% d'argiles)
5. Podem comprovar si un terreny té molta quantitat de matèria orgànica si quan li tirem aigua oxigenada a una mostra de terra observem una abundant esfervescència
6. Finalment vam estudiar la seva estructura comprovar la flexibilitat del sòl amb la confecció d'un cub de terra i la seva compactació clavant un ganivet a diferents alçades del perfil

comença la collita de primavera ...

Pels volts de Sant Joan vem començar a collir patates. La planta ja estava groguenca, no era molt grossa però déu n'hi do les patates que amagava, molt maques i algunes força grosses. Vem deixar un parell de rengleres per treure-les una setmana més tard i no sabem si per això, al collir-les alguna patata ja s'havia fet malbé.

Aquest any ens han crescut les plantes dels cogombres. Les vem podar segons intruccions d'un llibre (deixant dues fulles i un fruit per branca). I estan força eixarides.

També hem collit carbassons.

Les mongeteres han crescut molt bé i ja han fet molta mongeta. Vem combinar canyes i cordill i s'han enfilat molt bé. Aquestes les vem comprar en planter.
Ara al juliol hem plantat  mongeta del ganxet i ja han germinat.















També estem lligant i treient fillols de les tomaqueres, que tenen forces tomàquets però encara molt verds. Només alguns cherrys han començat a madurar. Sembla que aquest any van més tard degut a que es va allargar més el fred.

També hem podat les meloneres i sindrieres, ja han fet moltes branques i flors però encara són molt petites.

Com veieu hi ha molta feina i falten mans, animeu-vos a participar al grup !

Males herbes, herbes adventícies o herbes oportunistes

En realitat parlem de les mateixes herbes. Aquelles que no hem plantat , que no produeixen “menjar” i que ens  molesten en les nostres tasques de l’hort.

Tradicionalment s’ha lluitat insistentment per eliminar aquestes plantes de l’hort. Els motius fonamentals són :

1.- La competència per la llum, l’aigua i els nutrients amb les plantes que conreem

2.- La possibilitat que actuïn de pont pel traspàs de plagues...

3.- Que alliberin substàncies inhibidores pel creixement, o que afectin al gust de verdures...

Darrerament però s’ha replantejat el tema des d’altres òptiques i es considera que poden aportar alguns efectes positius. Per exemple.

1.- Poden ser espai de gran biodiversitat. Són zones que poden servir de cau a depredadors d’insectes patògens ( marietes, aranyes, pregadéus , ... ) pel nostre hort i , per tant, amics del pagès

2.- Les zones amb plantes oportunistes són zones amb coberta vegetal i per tant protegides de l’erosió ( pluja, sol...) i les seves arrels impedeixen una compactació excessiva del terreny i el manteniment d’una activitat bacteriana rica.

3.-  Algunes de les considerades “males herbes” són en realitat plantes amb algunes propietats interessants que cal conèixer i aprofitar . La dent de lleó, la cua de cavall, les ortigues, la grama, la menta o la tarongina... de totes elles en podem fer infusions, decoccions... útils per la nostra salut o la de les nostres plantes

I ara bé el tema central . Què en fem de tot això al nostre hort?. 

Aquest any hem optat per

·         No treure les “males herbes” dels passadissos i de les zones on no hi ha planta ( o sigui que dins d’un bancal n’hi ha si no estan al voltant de la planta ) a no ser que es facin massa grans.

Això dona un aire un tant selvàtic a l’hort però ens permet gaudir d’una pila de minúsculs veïns que ens ajuden amb la nostra lluita contra les plagues ( veure al marge del blog una petita part dels “bitxos” que hem pogut fotografiar ).

Quan acabi la temporada veurem quines plagues ens han afectat i com ha anat la producció i potser podrem fer una revisió dels criteris.

I si més no, ens haurem estalviat una feinada d’arrencar herbes!

Planter Primavera 2

Ei ! hi continuem treballant, encara que ens retrassem en fer entrades al blog !

Continuem disfrutant de l'hort:
Hem fet una bona collita de faves  (les plantes no eren molt altes,  però van fer moltes faves i  algunes ben grosses).  En aquest bancal ara hi hem començat a posar tomaqueres i alberginieres i pebroteres.



Hem posat cinta exudant al bancal 6 per regar les pastanagues. I a continuació de les pastangues hi hem posar sis mongeteres (mongeta perona) i raves al mig. També hem plantat melons i síndries al bancal 3 amb les altres cucurbitàceas i  també alguna al bancal 4 ( al final de les cebes ).



Les pastanaguetes estan creixent, ja n'hem collit alguna de  grossa i estan boníssimes. Hem esclarissat una mica i les que eren molt petites les hem tornat a plantar a un troç del costat.



Hem posat canyes a les tomaqueres i mongeteres.

Ja tenim força variatat plantada!

Planter de primavera 1

Aquest cap de setmana passat hem fet molta feina.  Hem plantat :

1. 200 cebes de valència
2. 4 plantes de cogombres
3. 4 carbassoneres
4. 6 tomaqueres ( 3 de montserrat plens i 3 de penjar )
5. 6 plantes d'albergínies ( 3 negres i 3 ratllades )
6. 7 pebroteres (4 del verd italià i 3 del vermell gros )
7. 12 enciams ( 8 de maravilla i 4 de trocader )
8. 3 alfàbregues

També vam aporcar les patateres  i vam treure algunes herbes. Vam reduïr el reg a una hora diària.

Algunes faves ja estan molt grosses però esperarem un parell de setmanes ja que sembla que el gra encara és petit.

El proper dissabte continuarem la plantada, si el temps ho permet ! 

Arriba el bon temps!!

Avui hem fet molta feina a l'hort. Com que comença el bon temps...

Hem  posat en marxa el reg i  hem col·locat alguns tubs que faltaven.
Hem remanat un troç del bancal 2 amb l'adob verd que hi havia per sobre i que ja estava sec, ara ja està preparat per plantar-hi ( només hi hem deixat  dues plantes de pèsols a un costat).  I hem acabat d'arrencar l'adob verd que encara quedava al bancal 4.
També hem tret molts cargols i escarbats de la col.
Han crescut moltes herbes però només hem tret les més grosses.
Les pastanagues ens han dit que no creixen bé en aquest terreny ja que és massa argilós i compacte, la majoria han florit però per sota sembla que n'hi ha algunes que no, n'hem arrencat tres i han sortit aquestes mini pastanaguetes! (no sabem si continuaran creixent més)
Ah! avui també hem descobert que ja han començat a sortir algunes faves.

 

Hem posat més fotots de bitxitos  a l'apartat d'hàbitants de l'hort !