Participant en la conservació de varietats locals

Enguany el grup de l'hort hem decidit apostar pel conreu de varietats locals. Des d'una perspectiva local la nostra contribució a la biodiversitat ha de passar per la recuperació i promoció del conreu de varietats pròpies del Vallès. El col·lectiu "La panotxa" de Palau de Plegamans ens ha proporcionat llavors recuperades de dos tipus de tomàquets: Rosa Ple de Palau i Pera Gros de Caldes. Aquestes dues varietats les hem afegit a les dues de llavors de Les Refardes: tomàquet de penjar Mala Cara i Pometa.

Ens fa especial il·lusió poder disposar de llavors de les dues varietats del Vallès. I volem aprofitar l'ocasió per donar les gràcies a la Míriam i el Jonatan de "La Panotxa" per la feina que fan i per oferir-nos part de les seves llavors gratuïtament.

Us deixem un enllaç perquè podeu consultar el projecte que porten endavant. La pàgina de facebook està plena de notícies interesants.

Web de La Panotxa      i també a:    Facebook de la Panotxa

Les nostres tomaqueres estan en creixement:

Rosa Ple de Palau

Pera gros de Caldes

De moment hem observat que les dues varietats es comporten de forma molt diferent. La Rosa Ple fa una planta més exuberant de fulles llargues i horitzontals. La Pera Gros plantes de port més alta i amb tendència a assecar-se les fulles inferiors. Haurem d'aprendre a treballar-les de forma diferenciada ( sembla que la Rosa Ple és més sensible a la manca de calci i alguns tomàquets s'ennegreixen per la part inferior... )

Ja tenim ganes de tastar-los... i de començar a fer banc de llavors per poder distribuir-les.

EL CARABASSÓ QUE NO ES MENJA :)

Us preguntareu perquè tenim una varietat de carabassó que no es menja al nostre hort ???:)  la resposta és molt senzilla la  LUFFA  és una varietat de carabassó que destaca per l'esponjositat del seu fruit.  D'aquesta varietat s'obtenen esponges vegetals!!!:)

És una varietat  que li costa molt de germinar...,  l'any passat vam  sembrar varies llavors al maig que no van prosperar  i vam tornar a sembrar al juny...  finalment van créixer dues plantes precioses que podeu observar a la foto. També es caracteritza perquè s'enfila mooolt, necessita una bona estructura de canyes. Els fruits fan molt de goig.

El fruit s'ha de deixar assecar a la planta i  un cop collit ....bé,  hem provat dos procediments:

  - Un és deixar que s'assequi completament embolicat en paper.  En aquest cas se'ns van fer malbé alguns fruits que es van podrir, doncs treien molta humitat i s'havia de canviar sovint el paper. Pensem que vam collir els fruits una mica tard, cap a l'octubre i  després d'alguna pluja... i potser van agafar humitat?!

  -  L'altra procediment és deixar el fruit en aigua un parell de dies i després es penja perquè s'assequi. Tampoc no va funcionar molt bé, creiem que perquè el lloc on es van deixar per assecar no era prou assolellat.

Bé però al final  vam aconseguir alguna esponja...!! aquí les podeu veure després d' intentar blanquejar-les amb suc de llimona!! ( Per cert, són de llavors de les "Refardes")

Van molt bé, rasquen una mica però fan un bon massatge !!

Així doncs,  aquesta temporada ho hem tornat a provar.  De les llavors que vam treure n'hem fet planter i hem aconseguit que en creixéssim tres. Però al cap de poc de ser trasplantades a l'hort van desaparèixer.  Preveient la situació ja vam sembrar directament a terra quatre llavors que quedaven de les Refardes  i ens n'han crescut tres!

Una l'hem eliminat perquè ens ha agafat alguna malaltia , però n'hi ha una  de molt alta que dóna voltes per les canyes i una altra de més petita però que va creixent. i ja s'enfila força...  Ja posarem fotos  i explicarem com ha anat.!!! 

A reveure

La lluna... i d'altres proves

Aquests anys hem anat fent algunes proves per millorar el maneig de l’hort. Tot i que les proves no són tan acurades com voldríem (pels diversos aspectes que poden incidir i que no controlem) si que ens poden orientar sobre la influència de les diverses formes de treballar a l’hort. Així, com fa dos anys  vam  comprovar que el compost feia créixer les plantes més ràpida i vigorosament que els fems madurs, enguany hem volgut fer dues proves:

1. la influència de la lluna sobre la data de la plantació de les faveres
2. l’efectivitat de plantar faves i pèsols sobre terra humida o sobre terra seca

Hem plantat dos bancals de faves amb dues setmanes de diferència i en el segon  bancal les vam plantar coincidint amb lluna plena que segons havíem llegit era preferible. Els resultats, de moment, no presenten diferències. Les faveres plantades  estan creixent igual (unes van dues setmanes més avançades com és natural perquè les vam plantar dues setmanes abans.) Algun hortolà experimentat ens ha dit que les faves “ no tenen lluna”, però no era això el que havíem llegit.

En primer pla, les faves plantades "sense lluna", al darrera les plantades "amb" lluna ( o sigui en lluna plena)

També dins la darrera plantació s’ha realitzat amb dues tècniques diferents. Respecte de fer un solc, regar-lo, plantar la llavor, tancar-lo i llavors regar a sobre hem de dir que ens ha produït el mateix efecte que el de fer el solc, plantar, tapar i només regar al final. (Hem fet mig bancal de cada i els resultats són els mateixos.)

Faves plantades sobre solc prèviament regat

Faves plantades i regades un cop cobertes

De moment les conclusions no són definitives ja que encara pot ser que les plantes donin diferent quantitat de fruit. Ja ho veurem...

Darrerament hem volgut provar de cobrir amb garrafes de plàstic dos enciams petits que havíem plantat juntament amb d’altres que no hem cobert. Tot i no fer un fred excessiu ens sembla que els enciams protegits han crescut una mica més que els altres. Ho haurem de provar algun cop més.